L’actitud emocional, determinant del nostre Benestar

L’actitud prèvia davant de qualsevol circumstància ja sigui laboral, personal, familiar o social, és a dir, la nostra predisposició davant d’aquesta situació, determinarà el resultat.

 

Per què? Perquè la felicitat no és el que ens passa, sinó com interpretem el que ens passa. Dependrà de la visió, de com dibuixem les nostres emocions, si ho fem en positiu o en negatiu.

Aquesta interpretació es basa en 3 conceptes bàsics:

  • El sistema de creences: de vegades tenim creences sobre la vida, sobre nosaltres mateixos o sobre els altres que poden ser limitants. La mateixa realitat, pot ser observada des de diferents prismes. Alguns la interpretarem com una oportunitat i altres com una desgràcia, a causa de certs automatismes generats per la nostra ment.
  • L’estat d’ànim: la diferència entre la teva millor i la teva pitjor versió recau en el teu estat anímic.
  • L’escala de valors: és modificable a través del temps i, depèn del que decideixi cada persona o societat, tenint en compte el que es consideri més important des del punt de vista moral i ètic.

Moltes de les malalties que tenen a veure amb les emocions, venen precedides per un pensament. Les emocions, activen i desactiven les nostres cèl·lules, el nostre torrent sanguini i, fins i tot, els nostres gens. El simple fet de tenir una visió negativa sobre una situació pot fomentar l’aparició de malalties.

 

¿I a què es deu?

Les emocions posen en marxa neuropèptids que funcionen com neurotransmissors i activen o desactiven les membranes de les cèl·lules. Segons el nostre estat anímic tindrem cèl·lules contentes o tristes, cèl·lules rabioses o ressentides. Aquest procés natural activa i desactiva els gens i això, pot provocar l’aparició de malalties.

Un 20% de la població està medicada per problemes en el seu estat d’ànim. Aquí entra en joc el cortisol, una hormona cíclica que a la nit ha d’estar en el seu punt més baix i que al matí està en el seu punt més alt, per així, estar actius quan ens despertem. Una persona que viu en constant amenaça, por, estrès, activa i segrega aquesta substància tant quan viu la situació que li genera aquests sentiments com quan se la imagina. La ment no distingeix entre realitat i ficció, provocant que qualsevol pensament tingui un impacte al nostre cos. En una situació d’estrès, activem el cortisol i “intoxiquem” el nostre cos, ja que aquest actua com un inflamador que elimina les nostres defenses. Aquest efecte negatiu ens repercuteix a dos nivells:

  • Físic: tremolor d’ull, caiguda de cabell, obesitat, colon irritable, migranyes, èczemes, fibromiàlgia, contractures, problemes gastrointestinals …
  • Psicològic: comencem a estar malament amb el nostre entorn, tot ens posa nerviosos, comencem a tenir problemes de memòria i concentració, patim insomni, ens sentim esgotats…

 

Què faig per solucionar-ho?

Un consell per baixar aquesta inflamació és fer exercici, educar els nostres pensaments i la nostra veu interior (Mindfulness), eliminant així aquest boicot intern perquè el nostre sentiment de Benestar sigui més gran.

Ironies de la vida, de petits ens activen amb infinitat d’estímuls i al créixer, ens aconsellen reduir aquests estímuls amb la pràctica del Mindfulness, a través de la meditació i l’atenció plena. ¿No us sembla incongruent?

Per sort, la pràctica de Mindfulness per a nens comença a estar en auge. Aquesta representa una excel·lent tècnica per alinear els pensaments amb el cos i així, poder evitar futurs trastorns, fomentant el nostre Benestar mental i físic.

 

Només si existeix aquest diàleg directe i sincer entre cos i ment serem capaços de ser amos de les nostres emocions, sent conscients de com ens sentim i de per què ens sentim d’aquesta forma.

 

Autora: Mónica TraviesaHotel Terraza